Entonces, apareció el zorro:
-¡Buenos días! -dijo el zorro.
-¡Buenos días! -respondió cortésmente el principito que se volvió pero no vío nada.
-Estoy aquí, bajo el manzano -díjo la voz.
-¿Quién eres tú? -preguntó el principito-. ¡Qué bonito eres!
-Soy un zorro -dijo el zorro.
-Ven a jugar conmigo -le propuso el principito-, ¡estoy tan triste!
-No puedo jugar contigo -dijo el zorro-, no estoy domesticado.
-¡Ah, perdón! -dijo el principito. Pero después de una breve reflexión, añadió: -¿Qué significa "domesticar"?
-Tú no eres de aquí -dijo el zorro- ¿qué buscas?
-Busco a los hombres -le respondió el principito-. ¿Qué significa "domesticar"?
-Los hombres -dijo el zorro- tienen escopetas y cazan. ¡Es muy molesto! Pero también crían gallinas. Es lo único que les interesa. ¿Tú buscas gallinas?
-No -díjo el principito-. Busco amigos. ¿Qué significa "domesticar"? -volvió a preguntar el principito.
-Es una cosa ya olvidada -dijo el zorro-, significa "crear lazos... "
-¿Crear lazos?
-Efectivamente, verás -dijo el zorro-. Tú no eres para mí todavía más que un muchachito igual a otros cien mil muchachitos. Y no te necesito. Tampoco tú tienes necesidad de mí. No soy para ti más que un zorro entre otros cien mil zorros semejantes. Pero si me domesticas, entonces tendremos necesidad el uno del otro. Tú serás para mí único en el mundo, yo seré para ti único en el mundo...
-Comienzo a comprender -dijo el principito-. Hay una flor... creo que ella me ha domesticado...
-Es posible -concedió el zorro-, en la Tierra se ven todo tipo de cosas.
-¡Oh, no es en la Tierra! -exclamó el principito.

El zorro pareció intrigado:
-¿En otro planeta?
-Sí.
-¿Hay cazadores en ese planeta?
-No.
-¡Qué interesante! ¿Y gallinas?
-No.
-Nada es perfecto -suspiró el zorro.

Y, después, volviendo a su idea:
-Mi vida es muy monótona. Cazo gallinas y los hombres me cazan a mí. Todas las gallinas se parecen y todos los hombres son iguales; por consiguiente me aburro un poco. Si tú me domesticas, mi vida estará llena de sól. Conoceré el rumor de unos pasos diferentes a todos los demás. Los otros pasos me hacen esconder bajo la tierra; los tuyos me llamarán fuera de la madriguera como una música. Y además, ¡mira! ¿Ves allá abajo los campos de trigo? Yo no como pan y por lo tanto el trigo es para mí algo inútil. Los campos de trigo no me recuerdan nada y eso me pone triste. ¡Pero tú tienes los cabellos dorados y será algo maravilloso cuando me domestiques! El trigo, que es dorado también, será un recuerdo de ti. Y amaré el ruido del viento en el trigo.

El zorro, se calló y miró un buen rato al principito:
-Por favor... domestícame -le dijo.
-Bien quisiera -le respondió el principito -pero no tengo mucho tiempo. He de buscar amigos y conocer muchas cosas.
-Sólo se conocen bien las cosas que se domestican -dijo el zorro-. Los hombres ya no tienen tiempo de conocer nada. Lo compran todo hecho en las tiendas. Y como no hay tiendas donde vendan amigos, los hombres no tienen ya amigos. ¡Si quieres un amigo, domestícame!
-¿Qué debo hacer? -preguntó el príncipito.
-Debes tener mucha paciencia -respondió el zorro-. Te sentarás al principio ún poco lejos de mí, así, en el suelo; yo te miraré con el rabillo del ojo y tú no me dirás nada. El lenguaje es fuente de malos entendidos. Pero cada día podrás sentarte un poco más cerca...

El principito volvió al día siguiente.
-Hubiera sido mejor -dijo el zorro- que vinieras a la misma hora. Si vienes, por ejemplo, a las cuatro de la tarde; desde las tres yo empezaría a ser dichoso. Cuanto más avance la hora, más feliz me sentiré. A las cuatro me sentiré agitado e inquieto, descubriré así lo que vale la feliçidad. Pero si tú vienes a cualquier hora, nunça sabré cuándo preparar mi corazón... Los ritos son necesarios.
-¿Qué es un rito? -inquirió el principito.
-Es también algo demasiado olvidado -dijo el zorro-. Es lo que hace que un día no se parezca a otro día y que una hora sea diferente a otra. Entre los cazadores, por ejemplo, hay un rito. Los jueves bailan con las muchachas del pueblo. Los jueves entonces son días maravillosos en los que puedo ir de paseo hasta la viña. Si los cazadores no bailaran en día fijo, todos los días se parecerían y yo no tendría vacaciones.

De esta manera el principito domesticó al zorro. Y cuando se fue acercando eI día de la partida:
-¡Ah! -dijo el zorro-, lloraré.
-Tuya es la culpa -le dijo el principito-, yo no quería hacerte daño, pero tú has querido que te domestique...
-Ciertamente -dijo el zorro.
- Y vas a llorar!, -dijo él principito.
-¡Seguro!
-No ganas nada.
-Gano -dijo el zoro- he ganado a causa del color del trigo.
Y luego añadió:
-Vete a ver las rosas; comprenderás que la tuya es única en el mundo. Volverás a decirme adiós y yo te regalaré un secreto.

El principito se fue a ver las rosas a las que dijo:
-No son nada, ni en nada se parecen a mi rosa. Nadie las ha domesticado ni ustedes han domesticado a nadie. Son como el zorro era antes, que en nada se diferenciaba de otros cien mil zorros. Pero yo le hice mi amigo y ahora es único en el mundo.

Las rosas se sentían molestas oyendo al principito, que continuó diciéndoles:
-Son muy bellas, pero están vacías y nadie daría la vida por ustedes. Cualquiera que las vea podrá creer indudablemente que mí rosa es igual que cualquiera de ustedes. Pero ella se sabe más importante que todas, porque yo la he regado, porque ha sido a ella a la que abrigué con el fanal, porque yo le maté los gusanos (salvo dos o tres que se hicieron mariposas ) y es a ella a la que yo he oído quejarse, alabarse y algunas veces hasta callarse. Porque es mi rosa, en fin.

Y volvió con el zorro.
-Adiós -le dijo.
-Adiós -dijo el zorro-. He aquí mi secreto, que no puede ser más simple : Sólo con el corazón se puede ver bien. Lo esencial es invisible para los ojos.
-Lo esencial es invisible para los ojos -repitió el principito para acordarse.
-Lo que hace más importante a tu rosa, es el tiempo que tú has perdido con ella.
-Es el tiempo que yo he perdido con ella... -repitió el principito para recordarlo.
-Los hombres han olvidado esta verdad -dijo el zorro-, pero tú no debes olvidarla. Eres responsable para siempre de lo que has domesticado. Tú eres responsable de tu rosa.
-Yo soy responsable de mi rosa... -repitió el principito a fin de recordarlo.

TAAN DEPRISA!

Me cansé de hacer lo mismo dia tras dia,
me aburrí de tus besos y tus mentiras,
me olvidé la vida son cuatro dias,
tres gasté, y uno creo que te debia.

He pasado de todos los que me han criticao,
te he dejado, a tu lado vivo condenao
hoy pensé contar estrellas del cielo
me perdí, mañana empiezo de nuevo

Ya lo ves, ya no me queda nada que perder
sin querer, voy consumiendo poco a poco
todo lo que ves,lo que ves , por ti.

Decidí emborrachar mi corazón con tequila,
si he parao, dime porque voy tan deprisaho
y pensé echarle un pulso a la vida,
ya lo ves, tengo toma' la medida

Hoy rompí cada verso que te escribí,
maldecí todos los días que pasé junto a tí

Celebré con mis colegas mi vida,
me encontrado siempre en buena compañia
ya lo ves, ya no me queda nada que perder,
sin querer, voy consumiendo poco a poco
todo lo que ves, lo que ves.

Ya lo ves, ya no me queda nada que perder
sin querer, voy consumiendo poco a poco
todo lo que ves, lo que ves, por ti.

Gràcies per moure peça! Comença el joc

CADILLAC SOLITARIO

gran; graan cançó... Ben cert és que en Loquillo és un geni, un gran geni. El millor i l'únic (L)

Siempre quise ir a L.A.
dejar un día esta ciudad.
Cruzar el mar en tu compañía.

Pero ya hace tiempo que me has dejado,
y probablemente me habrás olvidado.
No sé que aventuras correré sin ti.

Y ahora estoy aquí sentado
en un viejo Cadillac de segunda mano
junto al Mervellé, a mis pies mi ciudad
y hace un momento que me ha dejado,
aquí en la ladera del Tibidabo,
la última rubia que vino a probar
el asiento de atrás.

Quizás el "martini" me ha hecho recordar
nena, ¿por qué no volviste a llamar?
Creí que podía olvidarte sin más
y aún a ratos, ya ves.

Y al irse la rubia me he sentido extraño,
me he quedado solo, fumando un cigarro,
quizás he pensado, nostalgia de ti
y desde esta curva donde estoy parado
me he sorprendido mirando a tu barrio,
y me han atrapado luces de ciudad.

El amanecer me sorprenderá
dormido, borracho en el Cadillac,
bajo a las palmeras luce solitario
y dice la gente que ahora eres formal
y yo aquí borracho en el Cadillac
bajo las palmeras luce solitario.
Y no estás tú, nena.

Solo vivir

Quiero vivir contigo, aqui, sólo si soy feliz
lo soy si eres mia y te dejas amar y es asi el fin,
porque yo amo a la vida
no me va a sufrir mi vida, por fin,
sin ti seré muy feliz
ni tu eres mia ni te dejas amar
llega asi el fin, porque yo amo a la vida,
no me va a sufrir, voy a lanzarme a volar... ¡sin ti!
Y volaré sin tu calor
mi hojita maría me alegra el corazón
antes muerto que vivir en pena
solo vivir feliz, voy a ponerme a flipar... ¡sin ti!

I TORNAR A COMENÇAR...

DESAR EN UN CALAIX TOTS ELS MALS RECORDS I COMENÇAR DE NOU. AMB ESPERANÇA, AMB ALEGRIA, AMB IL·LUSIÓ. TOT I QUE SÉ QUE AL CAP DE POC TEMPS TORNARÉ A ESTAR COM AVUI, COMENÇANT DE NOU. ÉS COM UM CERCLE VICIÒS QUE MAI S'ACABA.

ÉS QUE NO EM POT SORTIR MAI ALGUNA COSA BÉ? NO M'HO MEREIXO, O QUÈ?

CADA COP EM QUEDEN MENYS FORCES, CADA COP HE DE COMENÇAR DE NOU MÉS SOVINT I AIXÒ M'ESPANTA. M'ESPANTA QUE ARRIBI UN MOMENT ES QUE NO TINGUI FORCES PER AVANÇAR MÉS.

NO PUC MÉS PERÒ FARÉ UN ESPRINT FINAL. POSARÉ UN GRAN SOMRIURE AQUESTA NIT ENCARA QUE TINGUI GANES DE PLORAR. I COMENÇARÉ DE NOU. UN COP MÉS. UN MALEÍT COP MÉS.

GIR DE 180 GRAUS

Totes les prediccions no m'han valgut per a res. Eren certs els meus pàlpits. Sentia dintre meu un mal presentiment del qual estava segura que succeïria però que, com sempre, vaig preferir autoconvèncem que m'equivocava.

I aqui està la responsta. No en volia una? Doncs ja en tinc una. No és la que hauria volgut però almenys ara ja sé a què atindre'm. Almenys ara sé la veritat.

No hagués sigut més fàcil que m'hagués dit la veritat, enlloc de mentir-me sobre el que de veritat succeïa? Qùe li costava afrontar la realitat i ser sincer? Hauria quedat com un senyor. Però no. Ell ha preferit ferir el meu amor propi anant-se'n amb ella quan encara estavem junts. Ell ha preferit no dir-me res durant una setmana perquè seguís pensant que encara hi quedava alguna cosa entre nosaltres. Ell ha preferit posar-me excuses enlloc de dir-me el que de veritat passava. Ell ha preferit quedar-se amb ella.

Em quedo amb els bons records, amb els riures, amb les nits estant jo al seu llit, amb els menjars, amb les mirades que ens dedicàvem i amb les nostres converses de matinada.

M'hauria agradat que ell hagués respost com un noi de divuit anys. M'hauria agradat enterarme'n per ell i no per les xafarderies del poble. M'hauria agradat que m'hagués dit la veritat. La pura i dura veritat. No costava tant.

Covard. Inmadur. Mentider.

Déu, acostumo a creure només en allò que veig. Aixi que, no espero que et sorprenguis si et dic que no crec en la teva existència.

Però si és veritat el que diuen els que creuen en tu, espero que m'ajudis.

Necessito un cop de sort. Un cop molt fort de sort i, si pot ser, el més aviat possible. El necessito ja. El necessito aquesta nit.

Vull que tot surti perfecte encara que no sé ben bé el que pot significar això.

Necessito veure'l a ell i tenir una resposta. Sigui bona o dolenta, però una resposta al cap i a la fi. Confio en ell o hi vull confiar.

No em fallis, siusplau.

No em fallis.

Avui és un bon dia per tornar a ser jo!

Setmana complicada i totalment capgirada. Inici d'alguna cosa nova. Inici d'un camí que em portarà a un futur totalment llunyà. A partir d'ara res no serà igual. Comença una nova vida per a mi. Ara podré ser la que sempre he volgut ser. Sense trampes ni mentides. Ara és un fantàstic moment per ser jo. S'ha acabat! S'ha acabat tot! Ara és hora de dir adeu als fantasmes del passat i de començar a viure de la manera de la que en realitat vull. Prou de tonteries! A viure. Nou projecte a la vista! D'aqui poc començarà la partida. Només haig d'esperar a que moguis peça. Si ho fas, tot començarà i per primer cop a la meva vida les coses es faran tal i com jo vull. Mou-te. No et capfiquis. No et capfiquis que és pitjor! No et capfiquis que et conec. Envia-ho tot a la merda! Fóra allò, allò i allò altre! No puc més amb el cap tan atavalat! Sigues tu! Oblida-ho tot i sigues tu. Sense pors, sense manies, sense vergonyes. Després de tot, entendré si no torno a saber mai més de tu. Però encara que per res del món ho vulgui, sento que és el que toca. No t'he sabut tractar com et mereixies. I suposo que te n'has afartat! De les meves inseguretats, de la meva inexperiència i dels meus canvis repentius d'humor. Sé que és just. Ho sé. Tinc la sensació que n'avergonyeixes i sembla que t'amaguis de nosaltres. Que la rutina va cremant. Sempre el mateix. Sembla que ens sigui impossible sortir d'aqui. Siusplau! Que no hagi sigut idea teva. Siusplau! Tenim una gran conversació pendent. Ho saps. Però te n'escapes. O potser és que no t'interessa precisament això de mi. No ho entenc. No t'entenc a tu i no m'entenc a mi. Necessito respostes i tu ets l'únic que me les pot donar. Pero sembla que no ho vulguis solucionar. Sembla que no en vulguis parlar perquè, potser, si ho fas te n'adonaràs del que realment està succeïnt. I aleshores hauràs de posar un remei a tot això. I això és el únic que no vull que facis. Així que mengoixo perqué no m'atreveixo a preguntar. Tinc por. Tinc por de que tot això acabi i també tinc por de que comenci. No sé què fer. Tinc un nus al pit que no em deixa continuar. Ajuda. Ajuda'm. Sempre m'encallo quan es tracta de tu. M'agrades i no m'agrades. El món és massa complicat per a nosaltres. Passi el que passi, que passi aviat. Passi el que passi sempre et guardaré un bon record. Sempre formaràs part d'un trosset del meu cor.

És curiòs com una cosa tan insignificant pugui alegrar-te el dia. Sóc feliç i m'emprenya que la meva felicitat depengui d'aquestes petites tonteries.

Lleis de Murphy: Quanta raó i quanta veritat.
________________

• Qualsevol cosa que pugui anar malament, anirà malament.
• Si una cosa pot anar malament, anirà malament per triplicat.
• La llei de Murphy no la va inventar Murphy, sinó un altre home que es deia igual.
• Dues cues són només el principi.
• Res és tan fàcil com sembla.
• Tot requereix més temps del que preveus.
• Si vàries coses poden anar malament, hi anirà la que generi problemes més greus.
• Les fotocopiadores només espatllen els documents més importants. (Si la fototcopia fa el boig, farà 180 copies i ho farà d'un document personal)
• Si saps que una cosa pot anar malament i prens totes les precaucions, anirà malament una altra cosa.
• La experiència és una cosa que no tens fins després d'haver-la necessitat.
• Mai siguis el primer. Mai siguis l'últim. Mai et presentis voluntari.
• Qualsevol burocràcia reestructurada per ésser més eficient, és al cap de poc temps idèntica a la situació anterior.
• Qui diu que una cosa no es pot fer, no ha d'interrompre mai a qui l'està fent.
• Dir que faràs una cosa més endavant equival a dir que no la faràs.
• Una corbata neta atrau la sopa.
• Qualsevol problema senzill es converteix en un insalvable, si es fan les suficients reunios per a discutir-ho.
• Si desmuntes un objecte i le tornes a muntar vàries vegades, es probable que n'acabis traient dos.
• Si sols tens un martell tot et sembla un clau.
• La probabilitat de que un home jove trobi una noia desitjable i receptiva creix proporcionalment quan ell està:
  (1) esperant a una altra noia
  (2) amb la seva dona
  (3) amb un amic millor plantat i més ric.
• Dir que una persona no és més que un conjunt de cèl·lules, equival a dir que les obres de Shakespeare, són simplement un conjunt de lletres.
• Qualsevol eina que caigui anirà a parar al racó més inaccessible. (De camí cap al racó, qualsevol objecte que caigui ho farà sobre el teu peu)
• Si quan estàs treballant guardes una eina, la tornaràs a necessitar al cap de pocs minuts.
• Com més important sigui allò que estiguis apuntant, més probabilitats hi ha de que se't trenqui la punta del llapis.
• Mai entendràs amb claredat, el nom de la persona més important. (No importa que l'hagis entès amb claredat, segur que el pronuncies malament)
• Els aparells elèctrics, fallaran en el moment més inconvenient.
• Quan desmuntis qualsevol cosa per arreglar un petit problema, causaràs un problema molt més gran.
• Quant més planifiquis un projecte, més embolics hi hauràs quan alguna cosa falli.
• Quan un treball està acabat, és quan es descobreix una manera més senzilla de fer-lo.
• Si una idea supera una revisió burocràtica i ser portada a terme, és que no valia la pena.
• Una reunió és un lloc on s'aprofiten els minuts i es perden les hores.
• És més fàcil desmuntar, que tornar a muntar.
• Per calcular el temps que costarà fer un treball, calcula el temps que hauria de costar, duplical, i cambia la unitat de mesura al nivell superior. (És a dir assigna dos dies si creus que hauria de durar 1 hora)
• Les tonterias pures tendeixen a eliminar les tonterias ordinàries a la TV.
• Res surt tal com està previst.
• Sempre trobes les coses en l'últim lloc on les busques.
• El 80% dels conductors es consideren a ells mateixos per sobre de la mitjana.
• En un compromís social, allò que és més difícil de fer acostuma a ser el que s'ha de fer.
• Digues no, després negocia.
• Mai s'aprèn a jurar fins que un no s'ha tret el carnet de conduir.
• Si un diu "una mateixa talla va bé a tothom" és que no va bé a ningú.
• La confusió genera ocupació.
• En una gran habitació on es canvien únicament dos atletes, tindran els armaris junts.
• Quan l'avió en el qual viatges porta retard, l'avió que has d' agafar després surt a l'hora.
• Quan la gent a qui admires sembla estar pensant profundament, probablement està pensant en el menjar.
• Sempre és culpa del company.
• Cadascú és víctima d'algun altre.
• Quan el gat s'acabi de dormir a la teva falda, i sembli especialment adorable i satisfet, t'entraran ganes d'anar al lavabo.
• Tothom menteix però no importa, ja que ningú escolta.
• Els projectes amb objectius difusos, van bé per evitar el compromís d'haver d'estimar els costos.
• Un projecte planificat sense precisió triga tres vegades més en acabar-se del que s'espera, un projecte planificat acuradament triga el doble del previst.
• L'esforç requerit per corregir el curs d'un projecte s'incrementa geomètricament en funció del temps transcorregut.
• Els equips de projectes, odien fer informes setmanals sobre l'evolució del projecte perquè pateixen clarament una manca d'avanços.
• Fes el possible per semblar tremendament important.
• El que mata el temps no comet cap crim, es suïcida a si mateix.
• No aposti mai per un perdedor, pensant en que la seva sort pot canviar. No canviarà.
• No importa que facis la teva feina molt bé, un superior intentarà modificar els teus resultats.
• Cada organització inclou un determinat nombre de llocs a ocupar per incompetents. (Quan un incompetent marxa en reclutaran un altre)
• Llei del centímetre perdut. En dissenyar qualsevol tipus de construcció cap dimensió global pot arribar a quadrar en un divendres a la tarda. (L'error es veurà clarament el dilluns a primera hora)
• Si una peça rasca, força-la. Si es trenca, és que s'havia de canviar de totes maneres.
• No hi ha respostes, només referències cremades.
• Durant les crisis que obliguen a la gent a prendre alternatives, la majoria escollirà la pitjor opció possible.
• La velocitat del vent augmentarà directament segons el cost del pentinat.
• Qualsevol cosa que comença bé, acaba malament. Qualsevol cosa que comença malament, acaba pitjor.
• Les excepcions confirmen la regla i desmunten el pressupost.
• Quan les coses es compliquen, tothom les deixa.
• L'experiència augmenta directament segons la maquinària destrossada.
• Quan intentis demostrar a algú que una màquina no funciona, funcionarà.
• Qualsevol programa informàtic, quan funciona, és obsolet.
• Tots els programes costen més i tarden més temps del que s'esperava.
• Si un programa és útil, us ho faran canviar.
• Si un programa no serveix per a res, us ho faran documentar.
• Qualsevol programa es va estenent fins a ocupar tota la memòria disponible.
• El valor d'un programa, és inversament proporcional al pes dels llistats que fabrica.
• La complexitat d'un programa va creixent fins que sobrepassa la capacitat del programador que l'ha de mantenir.
• Afegir més mà d'obra a un projecte de programari que va endarrerit, el retarda encara més.
• És més fàcil que t'ho perdonin, que no que t'ho permetin.
• A tots els bons, els agafen.
• Els adorns bonics no van bé.
• L'home que riu mentre les coses li van malament, és que pensa en algú en qui descarregar la culpa.
• Si no els pots convèncer, si més no, fes tornar-los bojos.
• No discuteixis amb un boig, la gent pot desconèixer la diferència.
• Si el teu projecte no funciona, repassat la part que et semblava que no era important.
• Tothom que treballa té un pla que no funcionarà. (Tot el món que no treballa té un pla que funciona)
• Els plats esquerdats, mai es trenquen.
• Com més costa una cosa, més lluny l'has d'enviar quan es fa malbé.
• Si arxives bé una cosa sempre sabràs on és, però mai la necessitaràs. Si no la arxives bé, la necessitaràs però no sabràs mai on és.
• Les oportunitats sempre apareixen en el moment més inoportú.
• No hi ha cap treball tan senzill, que no es pugui fer malament.
• Mai no escoltes ningú, fins que t'equivoques.
• El que riu l'últim, és el que no ha entès l'acudit.
• Un bon pla avui, és millor que un perfecte matí.
• Si fa mal temps, l'assistència baixarà.
• Quan la gent es lliura de fer el que vol, acostumen a imitar l'un a l'altre.
• Les despeses creixen sempre fins a arribar als ingressos.
• El retard és la pitjor forma de la negació.
• Mai s'ha fet res segons les previsions, o dintre del pressupost.

Murphy era un optimista ;)

GRANS FRASES DE PEL·LÍCULES

"Veo mucho potencial, pero está desperdiciado. Toda una generación trabajando en gasolineras, sirviendo mesas, o siendo esclavos oficinistas.La publicidad nos hace desear coches y ropas, tenemos empleos que odiamos para comprar mierda que no necesitamos. Somos los hijos malditos de la historia, desarraigados y sin objetivos, no hemos sufrido una gran guerra, ni una depresión. Nuestra guerra es la guerra espiritual, nuestra gran depresión es nuestra vida. Crecimos con la televisión que nos hizo creer que algún día seríamos millonarios, dioses del cine, o estrellas del rock. Pero no lo seremos, y poco a poco lo entendemos, lo que hace que estemos muy cabreados."


"El mundo no es todo alegría y color... Es un lugar terrible, y por muy duro que seas es capaz de arrodillarte a golpes y tenerte sometido permanentemente si no se lo impides. Ni tú, ni yo, ni nadie golpea más fuerte que la vida. Pero no importa lo fuerte que golpeas, sino lo fuerte que pueden golpearte. Y lo aguantas mientras avanzas, hay que soportar sin dejar de avanzar. ASI ES COMO SE GANA! Si tú sabes lo que vales, ve y consigue lo que mereces. Pero tendrás que aguantar los golpes."


"El miedo es el camino al lado oscuro. El miedo lleva al odio, el odio lleva a la ira, la ira lleva al sufrimiento. Percibo mucho miedo en tí."


"Si hubieras mantenido mi amistad, los que maltrataron a tu hija lo hubieran pagado con creces. Porque cuando uno de mis amigos se crea enemigos, yo los convierto en mis enemigos. Y a ese le temen."